divendres, 16 de març del 2012

Pelut

Si no tens gos o no n'has tingut mai, segurament no podràs entendre res del que dic...


El pelut va arribar a casa una tarda del 25 de febrer del 2007, estava una mica trist i espantat, normal l'acabàvem de separar del que havia segut fins ara la seva família. El Pelut era un gos abandonat/perdut per la ciutat de Sant Cugat, era un pataner o un Yorkshire XXLV ( com deia jo). 
Quan va arribar va olorar tooooota la casa, jo l'observava de lluny i sentia com la meva àvia remugava per l'incorporació del nou membre ( temps més tard, desitjava que li fes petons cada cop que l'anàvem a veure a la residència). 
Recordo la seva cara de pena les primeres setmanes, però poc a poc ens vam anar coneixent, fins arribar a tal punt que la meva felicitat era ell, el meu amor era ell, el meu consol era ell, la meva engoixa era ell, era i és una gran part de la meva vida. 
Sense ser-ne conscient, el Pelut ens va aportar salut, amor, pau i alegria a la família. 
Han sigut 5 anys inoblidables, plens de records bons i algun susto... però he gaudit de la teva companyia, com ningú, i m'has aportat tanta felicitat, i em feies petons quan plorava ( ara m'estaries llepant tota la carona)...encara se'm nuvlen els ulls cada cop que penso en tu ( cada dia). 
Descansa.


Sempre et portaré al meu cor, i com et vaig prometre sempre estarem junts. 


però que difícil és viure sense tu...